Treball Final del postgrau "Comunicació i Lideratge Polític": Pla Local de Joventut de Sant Vicenç de Montalt

El Pla Local de Joventut que s'està elaborant, és una eina que parteix del contacte amb la realitat juvenir de Sant Vicenç de Montalt per tal d'assegurar que s'adapti el màxim possible a la realitat concreta del municipi.

L’objectiu ha estat crear una eina de treball que ens permeti continuar fent polítiques de joventut des de la proximitat municipal i que doni respostes actuals a les circumstàncies de la realitat juvenil del municipi i de les seves problemàtiques.

Aquest pla local de joventut ens ha de permetre treballar en base a la forma en que volem situar el paper de la Regidoria de Joventut en un futur i també de quina manera el desenvolupem, a través del disseny d’estratègies que ens permetin arribar a aquest punt.

Pla estratègic de desenvolupament social i urbanístic a les urbanitzacions

Durant els anys 60 i 70 es van implantar, arreu de Catalunya, un gran nombre d’urbanitzacions a les perifèries dels pobles.

En aquell moment aquestes promocions es feien sense control, sense tenir en compte cap tipus de planejament urbanístic, mirant, en moltes ocasions, per l'interès d'enriquiment, sense escrúpols, dels cacics de l'època.

Això fa, que a molts dels municipis com el meu ens trobem amb innumerables nuclis de població, que es van promoure sense planificació urbanística, sense organització ni dotació de serveis i sense cap tipus de promoció social.

Ens hi va la vida

Actualment estem patint retallades en el sector de la sanitat pública que poden posar en risc la salut de les persones.

Entre tots hem de trobar eines que puguin garantir-nos el futur d'una sanitat pública, universal, gratuïtat i de qualitat.

Aquestes eines han de servir per poder oferir un servei de qualitat eficaç i eficient. Eficaç i eficient per salvaguardar el benestar dels ciutadans i ciutadanes i no per salvaguardar interessos privats.

Les eines que s'estan fent servir ara no funcionen, això ho han d'admetre, i segurament, tots tenim arguments de perquè ha passat això i qui té la culpa de què això passi. També es quasi segur que tots nosaltres podrem argumentar, sense cap problema, la culpa del contrari.

Això és igual, el que ara hem de tenir tots clar és, que una racionalització del sistema que afecta a la salut dels ciutadans no es pot admetre i això, principalment és el que denuncia la Coordinadora per la defensa de la Sanitat Pública.

La societat civil ha pres la iniciativa, i nosaltres l'única cosa que podem fer és posar-nos al seu costat per lluitar amb ells.

Aquesta política, o membre de la casta, com alguns que ara estan de moda em nomenarien, està disposada a fer-ho, posant-me al seu servei, com sempre he fet, des del meu càrrec, servint al poble d'Argentona i als seus ciutadans.

Perquè els partits polítics, les administracions i les institucions som instruments que ha de fer servir la societat per aconseguir les seves fites.

El que no hem de fer mai és, apoderar-nos de les iniciatives de la societat, per instrumentalitzar-les amb l'objectiu de treure profit electoral.

Això passa, massa sovint, i quan passa, els partits polítics, les administracions i les institucions perden la confiança dels ciutadans.

Jo no sé si sóc casta o no, el que si que sé que no sóc és una aprofitada.

Pla estratègic de l'agrupació PSC de Cabrera de Mar i Pla d'acció per eleccions municipals 2015

A 11 mesos vista de les properes eleccions municipals, l’agrupació socialista de Cabrera de Mar encara aquesta votació en un dels moments més baixos de la seva història. 

En aquest sentit, s'ha elaborat un Pla estratègic de l’agrupació pels propers temps i més concretament, un Pla d’acció dels propers mesos abans de les eleccions. L’estudi pretén realitzar un diagnòstic de les possibilitats del mercat polític del municipi, establir un objectiu, realitzar el pronòstic i un pla d’acció pel seu assoliment.

La metodologia utilitzada per la planificació estratègica es fonamenta en els següents aspectes:

- Anàlisi extern (necessitats a satisfer, servei ofertat, anàlisi de l'entorn i del mercat)- Anàlisi intern (idea, delimitació de l'objecte i avantatges competitius)- Anàlisi integrat DAFO- Pronòstics i objectius- Pla d'acció per la pre campanya i de campanya electoral municipals 2015 (timing, pressupost, conclusions i propers passos a seguir)

El mercat polític del municipi es pot analitzar de forma acurada i quantitativa a partir dels resultats electorals de les anteriors votacions. El període seleccionat correspon als anys 2006-2014. 

Reptes municipals pel 2015

Els resultats de les eleccions municipals de 2007 i 2011 van marcar un punt d’inflexió important en la dinàmica política i electoral de La Roca del Vallès perquè van repetir el mateix esquema: una victòria en vots del PSC, un empat en regidors amb CiU, i la impossibilitat de governar per la manca d’acords amb altres formacions polítiques per formar una majoria, mentres que CiU ha pogut comptar amb aquest recolzament en els dos mandats.

Sistema escolar i sistema educatiu

Durant les darreres setmanes s’han reproduit un cop més els incidents racistes en els camps de futbol i una vegada més s’han alçat les veus que demanen que l’escola s’impliqui més en l’educació en la diversitat per tal d’evitar la proliferació d’aquestes actituds. Sembla com si l’escola i el sistema escolar fossin els únics responsables de la formació en valors i coneixement d’infants i joves. La nostra societat ha delegat en l’escola una responsabilitat que supera àmpliament tant els objectius com els recursos del sistema escolar. Ara encara més per culpa de les retallades i reformes insensates del PP i de Convergència, però tampoc en la situación anterior podía assumir totes les obligacions que hem anat llençant sobre els mestres i la institució.

El PSC defensa que no s’apugin les quotes de la escola bressol

El PSC considera que les escoles bressol són un servei públic necessari i, com a tal, han de seguir una política de contenció de preus per no augmentar la càrrega económica que han de suportar les famílies usuàries. Així ho va defensar el regidor Xavier Sandoval en la Junta de Govern en la qual CiU va proposar la pujada d’un 3%.

Visió vertical, visió lateral

Ja fa gairebé dos anys que es va inaugurar el mercat no sedentari del Cros.

La necessitat de foment del comerç del barri, juntament amb la de dotar de nous serveis als veïns, ens va fer posar totes les nostres energies en la creació d'un mercat setmanal tradicional al Cros.

Des de llavors han sigut moltes les crítiques rebudes, des de l'oposició, que anunciava el seu fracàs abans de començar, d'alguns veïns, dels mateixos paradistes, per falta de venta, al seu funcionament i a la tasca dels serveis de promoció econòmica de l'ajuntament.

Moltes d'aquestes crítiques poden estar basades en part a la realitat, hem de reconèixer que el mercat, ara per ara, no és allò que vam pensar en el seu moment políticament i tècnicament.

Abdicació

Fa uns minuts ha saltat la notícia de l'abdicaió del rei Juan Carlos I. Un fet previsible pels problemes de salut del monarca i necessari davant de la situació de crisi política, social i institucional que viu Espanya des de més d'una dècada i l'inici de la qual jo situaria no en el principi de la crisi financera internacional, sinó en el moviment en contra de la intervenció d'Espanya a la segona guerra d'Irak durant el govern Aznar.

El PSC demana a la Generalitat que pagui el deute amb Sant Vicenç de Montalt.

Al Ple ordinari de l'Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt, el grup socialista, tal i com s'està fent a diversos Ajuntaments de la comarca i del país, va presentar, conjuntament amb el grup de CiU, una moció a on s'instava a demanar a la Generalitat de Catalunya que pagui el deute que té amb els Ajuntaments, que són centenars de milions a tot el país, i 570000€ amb el nostre municipi.

Aquests recursos, destaquem els socialistes, servirien per millorar alguns dels serveis que oferim des de l'Ajuntament, i millorar la situació del municipi i dels veïns i veïnes que hi vivim.

Va sobtar que els grups de la oposició no s'hi sumessin a aquesta demanda, que és en benefici del poble. Sobte que aquests grups, a 15 mesos de les eleccions, en lloc de pensar en el poble, pensin només en rèdits electorals. I sobte que aquests grups no ens ajudin al Govern a tenir més força per demanar aquests recursos que legítimament són nostres.

No ens agraden aquests tacticismes, i no els entenem quan parlem de benefici pel poble. Una llàstima.

El PSC treballarà els convenis del Fons de Solidaritat Energètics.

El regidor de Benestar Social, Xavier Sandoval, es reunirà amb la gerència de SOREA per analitzar la viabilitat de signar a Sant Vicenç de Montalt els convenis del Fons de Solidaritat Energètics.

A més, des del PSC també ens comprometem a treballar amb altres empreses energètiques, especialment les elèctriques, per trobar sortides per a les famílies més desafavorides de la nostra població.

A l’ajuntament de Sant Vicenç de Montalt només van arribar tres sol•licituds d’ajut el 2013 i dues més en el que portem d’any. És cert que la xifra no és gaire elevada, però, des del PSC entenem que darrera de cada número hi ha persones, famílies, conciutadans que no poden fer front a despeses de primera necessitat i al costat de les quals ha d’haver-hi les administracions.

Des del PSC lamentem que s’intenti jugar amb la precària situació per la que travessen moltes famílies fent populisme. L’exemple el vam trobar en el darrer Ple Municipal on el grup 9SV va portar una moció demanant que l’ajuntament treballés pel Fons de Solidaritat. El regidor de Benestar Social va demanar la retirada de la moció tot comprometent-se a estudiar la realitat del nostre municipi i presentar una proposta d’actuació concreta en el proper Ple.

L’oposició, però, s’hi va negar, demostrant que el seu únic interés són les polítiques d’aparador i que quan toca arremangar-se i treballar pel bé del poble són incapaços de sumar voluntats. Des del PSC entenem que els ciutadans ens voten per sol•lucionar problemes, no per crear-los d’una manera estèril per tant estem disposats a treballar al costat de tots aquells col•lectius que tinguin coses positives per aportar, no d’aquells que només actuen per generar discòrdia i crispació a la vida municipal.

Xavier Sandoval, escollit cap de llista del PSC Sant Vicenç de Montalt per les properes eleccions municipals de 2015.

El PSC Sant Vicenç de Montalt va celebrar la passada setmana una Assemblea Extraordinària per escollir la persona que encapçalarà la llista dels socialistes a les properes eleccions municipals de 24 de maig de 2015. Es va presentar la candidatura de Xavier Sandoval i aquesta va ser recolzada per unanimitat dels presents a la mateixa.

En Xavier Sandoval Carrillo va néixer a Premià de Dalt fa 43 anys, a on va viure fins a l’edat de 18 anys. Posteriorment va viure a Premià de Mar més de 12 anys, i ara ja en fa 14 que viu a Sant Vicenç de Montalt. Les seves aficions, que practica sovint, són el Paddle, el tennis i el futbol sala. Està casat i té un fill de 8 anys i una filla de 5.

Gent sense casa i cases sense gent, binomi diabòlic.

El passat més de febrer el Ple de l’Ajuntament d’Argentona, a petició del grup municipal socialista, va aprovar per unanimitat la moció per a sancionar els immobles permanentment desocupats propietat d’entitats financeres i altres grans empreses.

Per aquesta raó estem treballant amb força des de l’Ajuntament, buscant formes legals de recerca d’aquests habitatges buits. Engegant inspeccions que detectin els pisos buits, confrontant  informació de padró, i convidant, a les entitats bancàries del poble, a parlar amb nosaltres de com ens poden ajudar a pal·liar el drama dels desnonaments i de la gent sense casa.

Un anniversari per reflexionar

Aquest any es commemora el centenari de l'inici de la Primera Guerra Mundial i des de fa mesos les llibreries són plenes d'obres que analitzen aquest aconteixement des de diferents punts de vista. Els interessats en el tema trobaran al final d'aquest article una petita recomanació bibligràfica dels llibres que em semblen més interessants per comprendre aquest periode històric.

Després de veure els resultats de les eleccions europees del passat cap de setmana, crec que aquest anniversari cobra encara més actualitat perque hi ha elements de l'Europa anterior a 1914 que s'estan reproduint en l'Europa de l'any 2014. No vull insinuar que esten a les portes d'una nova guerra civil europea (perque la Primera Guerra Mundial va ser en gran part una guerra civil entre europeus), però hi ha alguns aspectes preocupants que caldria analitzar amb mes profunditat per establir les mesures que no evitin una proliferació i radicalització dels nacionalismes i dels moviments antidemocràtics, de dreta i d'esquerra.

Desastre electoral

Les eleccions europees a La Roca del Vallès han estat un reflexe fidel del que ha passat a Catalunya: ERC ha guanyat per primera vegada unes eleccions al municipi, superant per un estret marge a Convergència i Unió, que ha estat habitualment la formació guanyadora de les eleccions autonòmiques, mentre que el PSC lideraba amb claredat els comicis municipals i europeus. A les eleccions generals les victòries s'han repartit entre PSC i CiU segons el moment. Però ara el panorama electoral ha donat un tomb espectacular i la gran pregunta que ens plantegem tots és si aquest canvi del electorat tindrà una gran influència en les properes eleccions municipals, que haurien de ser el moment de l'inici de la recuperació del projecte socialista a Catalunya.

L'aigua: un Dret Universal

L’aigua tal i com ja esmenten diversos documents d’àmbit internacional cal entendre-la no només com un recurs natural sinó com un dret, un dret derivat de la declaració universal dels drets humans i que en el nostre ordenament jurídic restaria inclòs com un dret derivat del dret fonamental a la vida (art. 15 de la CE). És evident que sens aigua no hi ha dret a la vida possible.

Aquesta concepció de l’aigua com un dret universal per tothom ha de tenir implicacions i conseqüències, que cal desgranar en cada apartat del cicle integral de l'aigua:

Algèria: el Tercer Món a dues hores de viatge

Recordo el dia que em van dir d'anar a Algèria per un projecte d'una nova línia ferroviària d'alta velocitat entre la frontera marroquina i Oran. Em van explicar que potser em posarien un guardaespatlles militar tipus Equipo A, doncs aquella zona del país té molt de contraban, amb bandes violentes enfrontades. Això sense comptar la certa reticència dels musulmans més radicals als occidentals.

Tot això provoca unes condicions de contorn molt allunyades, afortunadament, de les que tenim a Catalunya. Allunyades mentalment perquè literalment, aquesta distància és de dues hores exactes en avió. Resulta increïble quan aterres a Oran i el taxi travessa la zona del Tell, el canvi tan gran d'escenari que pots experimentar.

El canvi és molt negatiu. Tot i que efectivament el país presenta un creixement del PIB anual del 6%, aquest creixement està promogut principalment per les inversions públiques en forma de noves infraestructures, urbanitzacions vàries, nous subministres energètics, etc. La base social, però, és molt pobre.

Prioritzem el benestar social

A Catalunya, un terç de la població viu en una situació molt precària, que demana a crits un viratge en les polítiques d’estalvi i de contenció de la despesa que permeti la creació de riquesa i no la creació de pobresa tal com està passant ara mateix.

Argentona no és un cas excepcional, cada dia ens trobem al nostre voltant més persones que pateixen situacions greus de desemparament per culpa d’una crisi que han creat uns altres i de les seves conseqüències més directes: l’atur i la falta d’ingressos a les famílies, que deriven en problemes per mantenir els seus habitatges i, també, a la falta d’aliments.

Ara per ara ens trobem, com ja és sabut per tots, en una situació d’emergència social i és ara més que mai que necessitem nous recursos per afrontar aquests nous reptes.

Viatge a Costa Rica

Hi ha països dels que es diu que tenen una gran riquesa de recursos naturals pel fet de ser un gran productor de petroli o de gas. Resulta que en aquests països “tan rics”, la població passa realment penúries i quasi no pot satisfer les seves necessitats primàries. I és que, de que serveix tenir grans reserves de gas o petroli a 500m de fondària si la gent del carrer no té accés a elles?

Aquest no és el cas de Costa Rica. Allà realment és pot parlar de un país amb una gran riquesa natural en superfície a la qual tothom hi té accés. Pluviometria anual 10 vegades superior a la catalana (amb nombroses reserves de rius, llacs i aqüífers), vegetació abundant que ofereix arbres fruiters (mangos, cocos, pipes, plàtans, etc), fusta, recursos geològics com termalisme, sofre, pedra volcànica, etc.

Aquesta abundància permet que els nivells socials més deprimits no passin gana (només pots trobar alguna persona demanant a la capital San José) i puguin dedicar-se principalment a la recol·lecció i comerç de productes naturals.

Els governants del país, coneixedors d’aquesta situació, han potenciat un turisme força integrat al medi i a la societat, cosa que s’agraeix, i força.  No dic que no hi hagin ressorts turístics, sobretot a la costa pacífica, de major influència nord-americana (malgrat jo no he vist cap) però, segons em comentava algú, la majoria d’empresaris hotelers són nacionals i tenen molta cura en la protecció urbanística i ambiental dels nous complexes.

Em va resultar impressionant la conscienciació ambiental de la població, amb molts cartells de protecció de fauna i flora en parcs nacionals, amb el tractament separatiu dels residus (qualsevol poble, per més petit i humil que fos, te els seus centres de reciclatge així com contenidors i papereres separatives) o amb els avisos de consum responsable sobretot d’aigua.

En aquest sentit, l’educació té molta part de culpa. M’he trobat amb moltes escoles. Escoles autèntiques, no com les que aquí entenem. A Europa no s’encarrega un edifici escolar sinó costa més de un milió d’euros. Entenem les escoles com equipaments sense entendre que l’escola és el mestre. A Costa Rica n’hi ha moltes, tota vil·la en té una però són habitacles amb parets de xapa o de pedra, amb una taula i una pissarra pel mestre i cadires amb recolza braços pels alumnes. Allà, però, tots els nens parlen castellà i anglès, cosa que no podem dir aquí.

En quant a salut, molta política de prevenció pel que fa a l’administració. Molt ben entesa per tothom. Està prohibit fumar en platges i parcs públics i no és permès veure alcohol en via pública. Les taxes de les llicencies per la venta d’alcohol en bars i restaurants són elevades i aquests es divideixen en Sodas (que no en serveixen) o Restaurants (que si en serveixen).

Per ara no vull estendre’m més. Si torno a tenir ganes faré una segona part sobre Costa Rica.

Realment, quan un torna d’un país exòtic en el que ha estat pocs dies, acostuma a veure-ho amb molt bons ulls i poc esperit crític. Crec que no és el meu cas (com demostraré en altres relats de viatges de mateixa durada) quan considero que l’equilibri social- econòmic- polític és dels més aconseguits que he vist en països del Segon Mon.

Daniel Meroño

Apocalipsi comercial

L'any 1995 va començar el procès d'implantació de l'empresa Value Retail a La Roca del Vallès. El seu projecte consistia en la creació d'un centre comercial obert amb arquitectura típica de la zona mediterrània i especialitzat en la venda de restes d'stock i de temperades anteriors. Un concepte que no era gaire conegut i que quan vàrem preguntar si es dedicarien a vendre roba barata ens van contestar: «Roba rebaixada, el que no vol dir barata». Va ser una feina complicada que requeria el desenvolupament d'un pla parcial molt gran i que va comptar amb tots els entrebancs possibles plantejats per Convergència i Unió i els seus adlàters: oposició frontal del Departament de Comerç, amb un conseller que ens va rebre a l'alcalde i a mi en una escena més digna d'«El Padrino» que d'un representant de la Generalitat de Catalunya; querelles presentades pel grup municipal de CiU a La Roca, que vam haver de patir durant bastant anys fins que van quedar arxivades; i catastrofisme per part de les associacions de botiguers, en especial per la Confederació de Comerç de Catalunya.

Foment de l'ajut a l'emprenedor de cara a la galeria

M’explicava un amic les dificultats de mercat en les que es trobava tot havent constituït una pyme de serveis tècnics en el sector energètic feia uns pocs mesos. Deia que no havia inventat la Coca-Cola però pretenia guanyar-se la vida amb un model d’empresa senzill i aplicant el millor servei al client.

Em comentava, com a anècdota, que els primers dies d’aventura empresarial es va posar en contacte amb ell un altre emprenedor, en aquest cas fabricant de maquinaria per a un procés tècnic específic. Era un noi senzill, iniciant una projecte en forma de maqueta, que buscava empreses col·laboradores per a poder oferir el seu producte. Ambdós van estar comentant les dificultats per començar un projecte emprenedor, tot i l’interés de les administracions per fomentar l’auto-ocupació.

Suárez

Fa unes hores ha saltat la notícia de la mort d'Adolfo Suárez, un dels polítics més importants de la Transició i possiblement de la segona mitad del segle XX a Espanya. Avui ha mort l'home, però la seva ment va desaparèixer fa alguns anys consumida per l'Alzheimer, com també va passar fa no massa temps amb Jordi Solé Tura, un altre actor i testimoni del moment fundacional de la nostra democràcia. Estic trist. No m'identifico ideològicament amb Suárez, però sempre l'havia tingut per un home bo (en el sentit "machadiano" de la paraula) i un polític honest, que va saber llegir les circumstàncies històriques i actuar en conseqüència per tal que el franquisme poguès donar pas a la democràcia. Polític del règim reconvertit en demòcrata, va patir el despreci d'uns, que el consideraven un traïdor, i les reticències dels altres, que veien en ell un oportunista («el tahur del Mississippi» en paraules d'Alfonso Guerra). Però sense la seva capacitat de diàleg i conciliació la Transició hauria estat molt diferent, o és possible que haguès acabat d'una manera molt menys pacífica.

11-M: 10 anys desprès

Hi ha dates que resulta molt difícil oblidar i moments que es recorden amb precisió. L'11-S era assegut al sofà de casa lligant els cordons de les sabates quan vaig encendre la tele i vaig veure en directe com el segon avió xocava contra la torre sud del World Trade Center. Estava a punt de sortir de casa amb la meva dona per anar al cine i em vaig indignar moltíssim perquè el locutor intentava negar el que havia vist tothom: un avió de passatgers acabava d'impactar contra l'edifici. No recordo quina pel.lícula vàrem veure, però tinc molt fresca la imatge de la torre, l'avió i l'explosió.

El tancament de l'escola bressol del Castellet

L’ajuntament de Cabrera de Mar té previst el tancament d’una de les dues escoles bressol que hi ha al poble, concretament la més propera al centre del poble. La decisió ve argumentada per l’equip de govern per la necessitat de transformar el centre en un casal d’avis, per causes essencialment econòmiques.

Segons les previsions demogràfiques a Cabrera pels propers anys i donat el descens de matriculacions dels últims anys de nens residents al poble, el servei es declara deficitari a curt termini, es traslladen els nens de Cabrera a l’altre escola bressol (que necessitarà també d’una remodelació- ampliació) i els nens d’altres pobles han de retornar als seus municipis 

Dia Mundial de la Justícia Social.

"Per què no tenir confiança en la justícia del poble? Hi ha al món esperança millor que pugui igualar-la?"
Abraham Lincoln 

Avui dia 20 de febrer celebrem el dia internacional de la Justícia Social.

El concepte de Justícia Social va aparèixer per primera vegada al segle XIX per referir-se a la necessitat d’aconseguir un repartiment equitatiu dels béns socials. En una societat amb justícia social, els drets humans són respectats i les classes socials més desfavorides compten amb oportunitats de desenvolupament.

Per tant si ens basem en aquesta definició, realment vivim en una societat justa socialment parlant?

He de confessar que jo, fins fa poc encara creia que sí, però ara no ho tinc tan clar.

Sempre he pensat que la justícia només es divideix en dos tipus: allò que està bé i allò que està malament.

Justícia universal

El govern del Partit Popular continua amb la política de retallades de drets i llibertats que afecta a tots els aspectes de la vida personal i de la societat. A les retallades en educació, sanitat i serveis socials, la contrarreforma de l'avortament i la pujada indiscriminada dels impostos i dels preus que més afecten als aturats, als treballadors i a la classe mitja, la setmana passada li va tocar al principi de justícia universal, que permet que els tribunals espanyols, concretament l'Audiencia Nacional, puguin investigar crims contra la humanitat comesos en qualsevol pais del món. Un cop més, es tracta d'un retrocés que no ens vol portar a la situació anterior al govern Zapatero, és a dir, als vuit lamentables anys del govern Aznar, sino que en vol situar abans de la Transició.

La revolució de la gent normal

Aquest títol que podria ser el d’una cançó dels Manel, crec que sintetitza força bé la oportunitat que tenim al davant la societat catalana, espanyola i europea, d’encarar els propers anys de recuperació anímica i econòmica dels ciutadans.

En quasi dos anys al capdavant de l’agrupació socialista de Cabrera de Mar, he mantingut nombroses converses amb gent normal, de ideologia generalista o no gaire definida que es troba emprenyada amb la classe política i amb nul·la esperança de recuperar la confiança en ella. Resulta especialment dura la crítica cap al bipartidisme PP-PSOE. En canvi, altra gent de posicions ideològiques més extremes, en el sentit que es vulgui, sí que participa activament en pro dels ideals que defensen.

Feliç segon Aniversari de la Reforma Laboral

És curiós que els amics de PP i CIU, i els mitjans de comunicació subvencionats pels governs d'Espanya i Catalunya, se'ls hagi passat de celebrar o fer un especial commemorant el segon aniversari de l'entrada en vigor de la reforma laboral de PP i CIU.

Hem d'agrair al govern de la Generalitat i als seus socis d'ERC que li voten els pressupostos més radicals de la dreta, que la reforma laboral que van votar, ha destruït a Catalunya en els dos últims anys 118.000 llocs de treball, i els ERO han augmentat un 28,5%. A més, el 78 % dels convenis d'empresa estan en risc de desaparèixer i durant el 2013 més de 775.000 treballadors (el 35 % dels afiliats a la Seguretat Social) han hagut de passar pel Tribunal Laboral de Catalunya.

A Barcelona, la mitjana d'espera per cobrar del Fons de Garantia Salarial (FOGASA) organisme que garanteix els salaris quan una empresa es declara insolvent, se situa en 18 mesos. En la resta de Catalunya aquest lapse és de 8 a 10 mesos. Abans de la reforma laboral eren 6 mesos.

Dos anys de fracàs en la política d'austeritat del govern de Catalunya, perquè les seves retallades únicament han destruït llocs de treball.

També hem d'agrair al PP a escala estatal, que a finals de gener de 2012, amb prou feines uns dies abans de l'inici de la reforma laboral hi havia 4.599.829 aturats registrats en les oficines dels serveis públics d'ocupació. Dos anys després, els registres de l'antic Inem comptabilitzaven 4.814.435 aturats, la qual cosa suposa 214.606 aturats més (+4,6 %).

Presentació: una història (petita i particular) de l'emigració

Vaig neixer el 22 de març de 1966 a Giengen/Brenz, land de Baden Württemberg, República Federal d'Alemanya. Els meus pares eren andalusos, de la província de Huelva, expulsats de la seva terra per la fam de la posguerra. Tots dos eren de poblacions del nord miner de la província, el meu pare d'El Cerro de Andévalo i la meva mare de Nerva. Ell va emprendre un camí que el va portar a Marmolejo (Jaén) com a adjundant i camioner i des d'allà cap a Sallent, al Bages per treballar a les mines de potassa. Però finalment va emigrar a Alemanya per treballar a unes de les fàbriques més grans d'electrodomèstics de línia blanca de la multinacional Bosch, a Giengen. La meva mare va seguir l'itinerari de moltes dones d'aquella època i va començar a treballar molt jove al servei domèstic dels anglesos que dirigien les explotacions mineres de Río Tinto. D'allà va marxar a Sevilla, a servir als "señoritos" i més endavant cap a Barcelona, des d'on va marxar a Toulouse (Tolosa de Llenguadoc), sempre al servei domèstic. Allà va conèixer al meu pare per foto i carta (que era el Facebook de l'època) i es va traslladar a Giengen per casar-se i començar a treballar a la mateixa fàbrica de neveres, frigorífics i rentaplats.

Jo vaig ser conseqüència d'aquesta història rocambolesca de dos andalusos originaris de dos pobles que es troben separats per poc més de cinquanta kilòmetres, però que en realitat es van conèixer a miles de kilòmetres de casa seva.

“Jo vaig poder triar i no permetré que ningú tregui aquest dret als meus fills”

La reforma de la llei orgànica 2/2010 de 3 de març de salut sexual i reproductiva arriba a debat al Congrés gràcies al Partit dels Socialistes que va registrar el passat dijous un proposició no de llei, que demana la retirada del avantprojecte de llei.

Els socialistes han presentat també la demanda de vot secret per així intentar recaptar el recolzament dels diputats del PP crítics amb aquesta reforma.

La llei actual, que va substituir la llei que a l’any 1985, va ser aprovada amb un ampli consens social, amb el recolzament de la majoria dels grups parlamentaris i amb el suport de nombrosos professionals de la medicina i la bioètica va suposar un avenç en la protecció de les dones i dels i les professionals.

El projecte de llei que planteja el Govern del PP representaria un extraordinari retrocés normatiu, social i ideològic i tornaria a situar les dones en la clandestinitat propiciant la reproducció obligada i penalitzaria a les dones pel fet de ser-ho .

Uns pressupostos fets a la dreta

La meva reflexió sobre aquests pressupostos.

Uns pressupostos fets a la DRETA, més radicals que els que es van aprovar en el 2012 i  es van prorrogar en el 2013, i que es van aprovar amb el PP. Uns pressupostos que ens estan dient: són els més socials,  i això és mentida.

Uns pressupostos que han estat aprovats amb ERC, demostrant clarament que tenen poc d'esquerres. No podem oblidar, que aquesta CiU independentista, ha governat 2012 i 2013 amb uns pressupostos de dretes amb el suport del PP, el mateix anti-català PP que tenim ara, i ara els aproven encara més radicals amb ERC.

Uns pressupostos antisocials que consoliden les retallades i promouen la confrontació i les desigualtats territorials.

I tot això es camufla amb el monotema de la independència,  i es camufla amb el control dels mitjans de comunicació monopolitzats, subvencionats per la dreta, i que saben en tot moment com desviar l'atenció de la ciutadania, amb dosi monotemàtica independentista o dosi de radicalismes del PP en contra de Catalunya. I mentre es parla d'això, patim retallades que afecten les classes treballadores i que es reflexen en uns pressupostos recolzats per una esquerra cada vegada més de dretes.

Coneix les meves motivacions

El que ha motivat el meu ingrés al Partit dels Socialistes de Catalunya i que ara estigui escrivint aquestes línies com a primer secretari de l'agrupació de Cabrera de Mar no és més que la defensa del servei públic davant la actual onada conservadora que el pretén suprimir. 

Aquest procés ha fet també que estigui col.laborant amb l'associació Aigua és Vida en defensa de la municipalització del servei de l'aigua, i políticament transversal, així com amb la cooperativa energètica Som Energia. Tant mateix, soc el relator d'un proposta de llei d'accessibilitat de l'aigua a la ciutadania per a la sectorial de medi ambient del PSC.

Crec en la gestió pública eficient, orientada a les necessitats de les persones, independentment del seu origen territorial o nivell adquisitiu. Crec que el treball en equip, sumant esforços, és la millor eina per a assolir els objectius proposats.

Llicenciat en Ciències Geològiques per la Universitat de Barcelona, Màster en Enginyeria del Terreny i Hidrogeologia per la UPC i Postgrau en Gestió Empresarial per la UOC.

Actualment soc consultor autònom però he treballat a Gestió d'Infraestructures de la Generalitat dins la Gerència de Projectes d'obra civil. També he treballat en enginyeria multinacional o en consultoria petita i mitjana.

Pel que fa a Cabrera de Mar, hi visc desde fa 7 anys al Pla de l'Avellà, on faig vida amb la meva família. Tinc 38 anys, estic casat i tinc dos nens que caldrà pujar.

M'agraden els esports d'equip, jugar com a veterà de bàsquet, córrer curses populars i d'altres esports. M'agrada també escriure relats, el cinema o la muntanya.

Daniel Meroño

La disciplina de vot i el vot de consciència

Durant la transició es va decidir que era fonamental crear partits polítics forts que evités possibles riscos d'involució i per això, calia mantenir una fèrria disciplina. Aquesta situació ara es podria canviar i passar a triar els polítics mitjançant llistes obertes, de manera que els polítics hagin de ser lleials als seus electors i no a la direcció del seu partit. Però mentre això no canviï, els elegits han de ser lleials al seu partit. 

Això no té res a veure amb demanar llibertat de vot quan es tracta de temes morals i/o religiosos. El tema de la votació del dia 16, era polític pur i dur.

Vull expressar el meu desacord amb els crítics sobre la votació del 16 de gener en el Parlament. En primer lloc vull aclarir que estic en desacord amb els crítics (subjecte/a polític/a) i no amb les crítiques (acció de criticar). Sóc de l’opinió que qualsevol institució i per tant un partit polític com el PSC, necessita que hi hagi discrepància, perquè és des de la discrepància i el debat, com una institució pot millorar i avançar.

Cal afegir que la discrepància no pot sobrepassar determinades línies vermelles: mai pot afavorir a l'oponent i perjudicar la pròpia institució com està passant ara mateix al PSC. 

El meu desacord no està en les opinions que tenen els crítics, sinó en la deslleialtat. Quan en un partit una àmplia majoria dels seus òrgans de govern aprova uns acords (no em refereixo a un tema en concret, sinó en general) sembla raonable que tots hagin de donar-li suport encara que no ens agradin, especialment els càrrecs directius. No es pot ser militant d'un partit i independent alhora.

L'exemple al que m'estic referint es produeix a UDC, que discrepa de CDC (de fet en el tema sobiranista està més a prop del PSC que de CDC)  tant en públic com en privat però després per lleialtat vota igual que CDC.

Xavier Sandoval Carrillo

Qui sóc

Intentaré fer una visió breu de mi mateix.

Sóc una persona emprenedora, vital, inquieta, valenta, impacient, sempre dic que el meu horòscop, cranc,  se m’escau prou bé!

Nascut a Premià de Dalt, el 25 juny 1970. Vaig arribar a Sant Vicenç de Montalt l'11 de setembre del 2000. Aquí m'he casat i he format una família.

Em veig com una persona entregada socialment en ajudar a donar opcions a les persones que ho necessiten, m'agrada ser proper i gaudeixo d'aquesta proximitat amb les persones. Socialista i d'esquerres per conviccions i ideologia, fidel als meus principis.

Xavier Sandoval

Primer Secretari del PSC de Sant Vicenç, Secretari de l' executiva federal del Maresme, Regidor de Benestar Social y cap d’àrea econòmica en el Consell Comarcal del Maresme.

Xavier Sandoval Carrillo

Susana López Rico: “crec en la força de l'acord, del treball i de la il·lusió i procuro aplicar-ho en tots els àmbits de la meva vida”

Vaig néixer el 30 de novembre de 1972 a Mataró, als cinc anys vaig venir a viure a Argentona, concretament al barri del Cros, per tant em considero una orgullosa argentonina de barri.

Estimo intensament el meu poble i sóc profundament socialista, és per aquesta raó que fa uns anys em vaig embarcar en l'aventura de militar a l'agrupació socialista del meu poble i des del 2011 tinc l'honor de representar als meus veïns al govern municipal com a regidora de Serveis Socials, Igualtat i Sanitat, i com a coordinadora política del Pla de Barri del meu estimat Sant Miquel del Cros.

Actualment treballo com a Educadora en el Lleure i estudio Relacions Laborals a la UOC, estic casada amb l'Enrique, un gran home patidor del que representa compartir la vida amb una apassionada de la política, en el fons ell també ho és una mica, i tinc dos meravellosos fills.

M’encanta llegir literatura de ficció i el meu hobby més ocult és poder compartir matins de cafetons i tardes de pipes amb les meves amigues del barri.

El Ple municipal de l'ajuntament d'Argentona està format per vuit forces polítiques i un regidor no adscrit. En les ultimes eleccions el panorama de pactes va ser força complicat i finalment estem governant en minoria dins d'un pacte quatripartit fet de manera extrema per poder salvar els mobles. Això que a priori sembla una bogeria està sent una experiència força agradable i un aprenentatge de diàleg i comprensió constant.

El grup municipal socialista està format pel Vador Casas, Primer Secretari de la nostra agrupació i portaveu del grup Municipal del PSC. És el primer Tinent d'alcalde i Regidor de Xarxes i Noves Tecnologies i Participació.

I jo mateixa, regidora de Serveis Socials, Igualtat, Sanitat i Pla de Barri.

Vador Casas i Susana López a ple municipal

Són temps difícils pels i les socialistes als ajuntaments però nosaltres tenim clara la nostra responsabilitat de tirar endavant, malgrat tot, per què ens ho creiem i sabem que nosaltres entenem les necessitats dels nostres veïns i farem tot el possible per cobrir-les amb dignitat.

Argentona, 23 de gener de 2014. Susana López Rico