Gent sense casa i cases sense gent, binomi diabòlic.

El passat més de febrer el Ple de l’Ajuntament d’Argentona, a petició del grup municipal socialista, va aprovar per unanimitat la moció per a sancionar els immobles permanentment desocupats propietat d’entitats financeres i altres grans empreses.

Per aquesta raó estem treballant amb força des de l’Ajuntament, buscant formes legals de recerca d’aquests habitatges buits. Engegant inspeccions que detectin els pisos buits, confrontant  informació de padró, i convidant, a les entitats bancàries del poble, a parlar amb nosaltres de com ens poden ajudar a pal·liar el drama dels desnonaments i de la gent sense casa.

Tots els grups municipals van votar a favor d’aquesta moció, però algun grup va posar en dubte la capacitat i la competència de l’ajuntament per portar a terme aquesta tasca.
I la veritat és que els entenc.

Cada vegada, els que ens dediquem a la política local, tenim més dubtes sobre les funcions que ens quedaran després de l’aplicació de la destral de la llei RSAL.

Jo mateixa no sé què passarà.

Però m’és igual, hi ha una cosa que tinc clara i que ningú, per moltes lleis que inventi, em traurà del cap.

La meva feina, la meva obligació és complir i fer complir la constitució. No és això el que et fan prometre quan prens possessió de l’acta de regidora?

JURO/PROMETO PER LA MEVA CONSCIÈNCIA I HONOR, ACOMPLIR FIDELMENT LES OBLIGACIONS DEL CÀRREC DE REGIDOR DE L’AJUNTAMENT D’ARGENTONA I PER IMPERATIU LEGAL AMB LLEIALTAT AL REI I GUARDAR I FER GUARDAR LA CONSTITUCIÓ I L’ESTATUT D’AUTONOMIA, COM A NORMES FONAMENTALS DE L’ESTAT I DE CATALUNYA.

I no és un dret fonamental, contemplat a la carta magna, el dret a l’habitatge?

No és un dret, el dret a la vida? No estem obligats a protegir la salut física i mental de les persones, de les famílies, dels infants?

Doncs com penseu que es veu afectada la vida, la salut i la dignitat d’una família que es queda sense casa?

I que no em vinguin amb qüestions d’ideologia!

El problema de l’habitatge és un problema totalment objectiu. És un problema que existeix, que es pot quantificar i que no depèn de posicions polítiques.

L’habitatge buit és un incompliment de la funció social de la propietat i una utilització anòmala de la mateixa, sigui qui sigui o pensi com pensi el propietari.

Però si el propietari és aquell que ha rebut subvencions milionàries de tots els espanyols, es calcula en més d’1,4 bilions d’euros l’aportació de l’estat, té més delicte tot el que estic explicant.

Només a Catalunya n’hi ha 500.000 pisos buits, molts d’ells de bancs rescatats.
I què hem de fer? Esperar  que algú es desperti amb bona voluntat i els posi a disposició del poble?

I mentrestant, és forma un binomi diabòlic que no ens podem permetre.

GENT SENSE CASA I CASES SENSE GENT

I el que és més greu, gent que perd la vida perquè no pot assumir aquesta situació i la culpabilitat i la desesperació els supera.

I llavors és quan ens toca actuar a tots. La societat civil ens ha pres la iniciativa i nosaltres no podem fer una altra cosa que donar-los les gràcies i posar-nos al seu costat per lluitar.
I, sobretot, d’una vegada per totes fer la feina que ens toca fer.

Defensar els drets dels ciutadans i les ciutadanes. En definitiva complir i fer complir la constitució.