Aquest any es commemora el centenari de l'inici de la Primera Guerra Mundial i des de fa mesos les llibreries són plenes d'obres que analitzen aquest aconteixement des de diferents punts de vista. Els interessats en el tema trobaran al final d'aquest article una petita recomanació bibligràfica dels llibres que em semblen més interessants per comprendre aquest periode històric.
Després de veure els resultats de les eleccions europees del passat cap de setmana, crec que aquest anniversari cobra encara més actualitat perque hi ha elements de l'Europa anterior a 1914 que s'estan reproduint en l'Europa de l'any 2014. No vull insinuar que esten a les portes d'una nova guerra civil europea (perque la Primera Guerra Mundial va ser en gran part una guerra civil entre europeus), però hi ha alguns aspectes preocupants que caldria analitzar amb mes profunditat per establir les mesures que no evitin una proliferació i radicalització dels nacionalismes i dels moviments antidemocràtics, de dreta i d'esquerra.
1914 va ser l'inici d'una de les grans tragèdies de la humanitat, però també va ser un fracàs de l'esquerra europea, bàsicament socialista, que va perdre la batalla política i cultural davant del nacionalisme. En els moments previs a la guerra, únicament la veu del líder socialista francès Jean Jaurès es va alçar amb força en contra de la radicalització dels sentiments nacionals als diferents països europeus, en especial, França, Alemanya i Anglaterra. Aquests sentiments de defensa del que es creia propi de cada poble i el rebuig de tot el que es consideraba alié va arribar a les classes populars i sobre tot a la classe obrera més conscienciada políticament, que en el moment de l'esclat de la guerra va optar per la «unió sagrada» nacional i va abandonar l'internacionalisme socialista. La vaga general proposada per Jaurès a la Internacional Socialista no es va produir i la classe obrera i els seus representants polítics i sindicals van contribuir a l'esforç de guerra dels països participants. No serà fins 1917, quan la mort sense sentit de milions d'homes en els fronts de combat i les primeres mostres d'amotinament de les tropes, van portar a l'aparició d'un moviment crític de l'esquerra en contra de la guerra.
L'any 1914 el socialisme va perdre definitivament la batalla política, però sobre tot la cultural davant del nacionalisme, suposadament interclassista, que en el fons representava els interessos de la burgesia i les classes dirigents de cada pais.
Avui ens trobem en una situació similar, el socialisme democràtic, la socialdemocràcia que va nèixer l'any 1869 a Alemanya i que es va fonamentar sobre les teories polítiques de Eduard Bernstein i Karl Kautsky, ha perdut la batalla ideològica davant del neolliberalisme perque no ha estat capaç de formular una teoria socio-econòmica alternativa i ha aplicat en línies generals polítiques econòmiques neolliberals quan ha estat al poder. També es troba en franca retirada davant de l'embranzida dels nacionalismes, que tenen un caire més xenòfobs i d'ultradreta en el centre i el nord d'Europa, i que en el cas català adopta una aparença interclassista i per sobre de les ideologies que no fa més que amagar els interessos de classe que intenten ocultar CiU i ERC. I tampoc sembla que hi hagi una idea clara de com analitzar i integrar dins dels socialisme democràtic els moviments d'esquerra que han aparegut com a conseqüència de la crisi econòmica i política que estem vivint. Podemos és un clar exemple d'aquesta incapacitat dels partits socialistes per integrar a molts ciutadans descontents, i no podem quedar-nos amb la definició que va fer fa alguns dies el assessor de capçalera de Mariano Rajoy, Pedro Arriola: és possible que Pablo Iglesias sigui un personatge peculiar, un «friki» segons aquest sociòleg, però un milió i mig de votants són una força política a tenir molt present, que en tres mesos s'ha situat gairebé al mateix nivell que IU i ha superat a UPyD.
Ara mateix no tenim les respostes, però és molt important plantejar les preguntes i que aquestes siguin les preguntes correctes. I per fer això podem comptar amb l'ajuda de la història, perquè estudiar el passat no és una mena de fugida del present, sinó una eina per comprendre millor el que estem vivint i per aprendre de les lliçons i dels errors. Aprofitem aquest anniversari per reflexionar sobre el paper de l'esquerra a Europa.
Algunes recomanacions per saber més sobre la Primera Guerra Mundial:
- Stevenson, David. 1914-1918. La historia de la Primera Guerra Mundial. Debate. 2014
- Howard, Michael. La Primera Guerra Mundial. Crítica. 2008
- Gallo, Max. 1914. El destino del mundo. Roca. 2014
- Stone, Norman. Breve historia de la Primera Guerra Mundial. Planeta. 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada