diumenge, 23 de febrer del 2014

El tancament de l'escola bressol del Castellet

L’ajuntament de Cabrera de Mar té previst el tancament d’una de les dues escoles bressol que hi ha al poble, concretament la més propera al centre del poble. La decisió ve argumentada per l’equip de govern per la necessitat de transformar el centre en un casal d’avis, per causes essencialment econòmiques.

Segons les previsions demogràfiques a Cabrera pels propers anys i donat el descens de matriculacions dels últims anys de nens residents al poble, el servei es declara deficitari a curt termini, es traslladen els nens de Cabrera a l’altre escola bressol (que necessitarà també d’una remodelació- ampliació) i els nens d’altres pobles han de retornar als seus municipis 

dijous, 20 de febrer del 2014

Dia Mundial de la Justícia Social.

"Per què no tenir confiança en la justícia del poble? Hi ha al món esperança millor que pugui igualar-la?"
Abraham Lincoln 
Avui dia 20 de febrer celebrem el dia internacional de la Justícia Social.

El concepte de Justícia Social va aparèixer per primera vegada al segle XIX per referir-se a la necessitat d’aconseguir un repartiment equitatiu dels béns socials. En una societat amb justícia social, els drets humans són respectats i les classes socials més desfavorides compten amb oportunitats de desenvolupament.
Per tant si ens basem en aquesta definició, realment vivim en una societat justa socialment parlant?
He de confessar que jo, fins fa poc encara creia que sí, però ara no ho tinc tan clar.
Sempre he pensat que la justícia només es divideix en dos tipus: allò que està bé i allò que està malament.

dimecres, 19 de febrer del 2014

Justícia universal

El govern del Partit Popular continua amb la política de retallades de drets i llibertats que afecta a tots els aspectes de la vida personal i de la societat. A les retallades en educació, sanitat i serveis socials, la contrarreforma de l'avortament i la pujada indiscriminada dels impostos i dels preus que més afecten als aturats, als treballadors i a la classe mitja, la setmana passada li va tocar al principi de justícia universal, que permet que els tribunals espanyols, concretament l'Audiencia Nacional, puguin investigar crims contra la humanitat comesos en qualsevol pais del món. Un cop més, es tracta d'un retrocés que no ens vol portar a la situació anterior al govern Zapatero, és a dir, als vuit lamentables anys del govern Aznar, sino que en vol situar abans de la Transició.

dilluns, 17 de febrer del 2014

La revolució de la gent normal

Aquest títol que podria ser el d’una cançó dels Manel, crec que sintetitza força bé la oportunitat que tenim al davant la societat catalana, espanyola i europea, d’encarar els propers anys de recuperació anímica i econòmica dels ciutadans.

En quasi dos anys al capdavant de l’agrupació socialista de Cabrera de Mar, he mantingut nombroses converses amb gent normal, de ideologia generalista o no gaire definida que es troba emprenyada amb la classe política i amb nul·la esperança de recuperar la confiança en ella. Resulta especialment dura la crítica cap al bipartidisme PP-PSOE. En canvi, altra gent de posicions ideològiques més extremes, en el sentit que es vulgui, sí que participa activament en pro dels ideals que defensen.

diumenge, 16 de febrer del 2014

Feliç segon Aniversari de la Reforma Laboral

És curiós que els amics de PP i CIU, i els mitjans de comunicació subvencionats pels governs d'Espanya i Catalunya, se'ls hagi passat de celebrar o fer un especial commemorant el segon aniversari de l'entrada en vigor de la reforma laboral de PP i CIU.


Hem d'agrair al govern de la Generalitat i als seus socis d'ERC que li voten els pressupostos més radicals de la dreta, que la reforma laboral que van votar, ha destruït a Catalunya en els dos últims anys 118.000 llocs de treball, i els ERO han augmentat un 28,5%. A més, el 78 % dels convenis d'empresa estan en risc de desaparèixer i durant el 2013 més de 775.000 treballadors (el 35 % dels afiliats a la Seguretat Social) han hagut de passar pel Tribunal Laboral de Catalunya.


A Barcelona, la mitjana d'espera per cobrar del Fons de Garantia Salarial (FOGASA) organisme que garanteix els salaris quan una empresa es declara insolvent, se situa en 18 mesos. En la resta de Catalunya aquest lapse és de 8 a 10 mesos. Abans de la reforma laboral eren 6 mesos.


Dos anys de fracàs en la política d'austeritat del govern de Catalunya, perquè les seves retallades únicament han destruït llocs de treball.



També hem d'agrair al PP a escala estatal, que a finals de gener de 2012, amb prou feines uns dies abans de l'inici de la reforma laboral hi havia 4.599.829 aturats registrats en les oficines dels serveis públics d'ocupació. Dos anys després, els registres de l'antic Inem comptabilitzaven 4.814.435 aturats, la qual cosa suposa 214.606 aturats més (+4,6 %).

Presentació: una història (petita i particular) de l'emigració

Vaig neixer el 22 de març de 1966 a Giengen/Brenz, land de Baden Württemberg, República Federal d'Alemanya. Els meus pares eren andalusos, de la província de Huelva, expulsats de la seva terra per la fam de la posguerra. Tots dos eren de poblacions del nord miner de la província, el meu pare d'El Cerro de Andévalo i la meva mare de Nerva. Ell va emprendre un camí que el va portar a Marmolejo (Jaén) com a adjundant i camioner i des d'allà cap a Sallent, al Bages per treballar a les mines de potassa. Però finalment va emigrar a Alemanya per treballar a unes de les fàbriques més grans d'electrodomèstics de línia blanca de la multinacional Bosch, a Giengen. La meva mare va seguir l'itinerari de moltes dones d'aquella època i va començar a treballar molt jove al servei domèstic dels anglesos que dirigien les explotacions mineres de Río Tinto. D'allà va marxar a Sevilla, a servir als "señoritos" i més endavant cap a Barcelona, des d'on va marxar a Toulouse (Tolosa de Llenguadoc), sempre al servei domèstic. Allà va conèixer al meu pare per foto i carta (que era el Facebook de l'època) i es va traslladar a Giengen per casar-se i començar a treballar a la mateixa fàbrica de neveres, frigorífics i rentaplats.

Jo vaig ser conseqüència d'aquesta història rocambolesca de dos andalusos originaris de dos pobles que es troben separats per poc més de cinquanta kilòmetres, però que en realitat es van conèixer a miles de kilòmetres de casa seva.

dilluns, 10 de febrer del 2014

“Jo vaig poder triar i no permetré que ningú tregui aquest dret als meus fills”

La reforma de la llei orgànica 2/2010 de 3 de març de salut sexual i reproductiva arriba a debat al Congrés gràcies al Partit dels Socialistes que va registrar el passat dijous un proposició no de llei, que demana la retirada del avantprojecte de llei.

Els socialistes han presentat també la demanda de vot secret per així intentar recaptar el recolzament dels diputats del PP crítics amb aquesta reforma.
La llei actual, que va substituir la llei que a l’any 1985, va ser aprovada amb un ampli consens social, amb el recolzament de la majoria dels grups parlamentaris i amb el suport de nombrosos professionals de la medicina i la bioètica va suposar un avenç en la protecció de les dones i dels i les professionals.
El projecte de llei que planteja el Govern del PP representaria un extraordinari retrocés normatiu, social i ideològic i tornaria a situar les dones en la clandestinitat propiciant la reproducció obligada i penalitzaria a les dones pel fet de ser-ho .

Uns pressupostos fets a la dreta

La meva reflexió sobre aquests pressupostos.

Uns pressupostos fets a la DRETA, més radicals que els que es van aprovar en el 2012 i  es van prorrogar en el 2013, i que es van aprovar amb el PP. Uns pressupostos que ens estan dient: són els més socials,  i això és mentida.

Uns pressupostos que han estat aprovats amb ERC, demostrant clarament que tenen poc d'esquerres. No podem oblidar, que aquesta CiU independentista, ha governat 2012 i 2013 amb uns pressupostos de dretes amb el suport del PP, el mateix anti-català PP que tenim ara, i ara els aproven encara més radicals amb ERC.

Uns pressupostos antisocials que consoliden les retallades i promouen la confrontació i les desigualtats territorials.

I tot això es camufla amb el monotema de la independència,  i es camufla amb el control dels mitjans de comunicació monopolitzats, subvencionats per la dreta, i que saben en tot moment com desviar l'atenció de la ciutadania, amb dosi monotemàtica independentista o dosi de radicalismes del PP en contra de Catalunya. I mentre es parla d'això, patim retallades que afecten les classes treballadores i que es reflexen en uns pressupostos recolzats per una esquerra cada vegada més de dretes.

dilluns, 3 de febrer del 2014

Coneix les meves motivacions

El que ha motivat el meu ingrés al Partit dels Socialistes de Catalunya i que ara estigui escrivint aquestes línies com a primer secretari de l'agrupació de Cabrera de Mar no és més que la defensa del servei públic davant la actual onada conservadora que el pretén suprimir. 

Aquest procés ha fet també que estigui col.laborant amb l'associació Aigua és Vida en defensa de la municipalització del servei de l'aigua, i políticament transversal, així com amb la cooperativa energètica Som Energia. Tant mateix, soc el relator d'un proposta de llei d'accessibilitat de l'aigua a la ciutadania per a la sectorial de medi ambient del PSC.

Crec en la gestió pública eficient, orientada a les necessitats de les persones, independentment del seu origen territorial o nivell adquisitiu. Crec que el treball en equip, sumant esforços, és la millor eina per a assolir els objectius proposats.

Llicenciat en Ciències Geològiques per la Universitat de Barcelona, Màster en Enginyeria del Terreny i Hidrogeologia per la UPC i Postgrau en Gestió Empresarial per la UOC.

Actualment soc consultor autònom però he treballat a Gestió d'Infraestructures de la Generalitat dins la Gerència de Projectes d'obra civil. També he treballat en enginyeria multinacional o en consultoria petita i mitjana.

Pel que fa a Cabrera de Mar, hi visc desde fa 7 anys al Pla de l'Avellà, on faig vida amb la meva família. Tinc 38 anys, estic casat i tinc dos nens que caldrà pujar.

M'agraden els esports d'equip, jugar com a veterà de bàsquet, córrer curses populars i d'altres esports. M'agrada també escriure relats, el cinema o la muntanya.

dissabte, 1 de febrer del 2014

La disciplina de vot i el vot de consciència

Durant la transició es va decidir que era fonamental crear partits polítics forts que evités possibles riscos d'involució i per això, calia mantenir una fèrria disciplina. Aquesta situació ara es podria canviar i passar a triar els polítics mitjançant llistes obertes, de manera que els polítics hagin de ser lleials als seus electors i no a la direcció del seu partit. Però mentre això no canviï, els elegits han de ser lleials al seu partit

Això no té res a veure amb demanar llibertat de vot quan es tracta de temes morals i/o religiosos. El tema de la votació del dia 16, era polític pur i dur.

Vull expressar el meu desacord amb els crítics sobre la votació del 16 de gener en el Parlament. En primer lloc vull aclarir que estic en desacord amb els crítics (subjecte/a polític/a) i no amb les crítiques (acció de criticar). Sóc de l’opinió que qualsevol institució i per tant un partit polític com el PSC, necessita que hi hagi discrepància, perquè és des de la discrepància i el debat, com una institució pot millorar i avançar.

Cal afegir que la discrepància no pot sobrepassar determinades línies vermelles: mai pot afavorir a l'oponent i perjudicar la pròpia institució com està passant ara mateix al PSC. 

El meu desacord no està en les opinions que tenen els crítics, sinó en la deslleialtat. Quan en un partit una àmplia majoria dels seus òrgans de govern aprova uns acords (no em refereixo a un tema en concret, sinó en general) sembla raonable que tots hagin de donar-li suport encara que no ens agradin, especialment els càrrecs directius. No es pot ser militant d'un partit i independent alhora.

L'exemple al que m'estic referint es produeix a UDC, que discrepa de CDC (de fet en el tema sobiranista està més a prop del PSC que de CDC)  tant en públic com en privat però després per lleialtat vota igual que CDC.

Xavier Sandoval Carrillo

Qui sóc

Intentaré fer una visió breu de mi mateix.

Sóc una persona emprenedora, vital, inquieta, valenta, impacient, sempre dic que el meu horòscop, cranc,  se m’escau prou bé!

Nascut a Premià de Dalt, el 25 juny 1970. Vaig arribar a Sant Vicenç de Montalt l'11 de setembre del 2000. Aquí m'he casat i he format una família.

Em veig com una persona entregada socialment en ajudar a donar opcions a les persones que ho necessiten, m'agrada ser proper i gaudeixo d'aquesta proximitat amb les persones. Socialista i d'esquerres per conviccions i ideologia, fidel als meus principis.


Xavier Sandoval

Primer Secretari del PSC de Sant Vicenç, Secretari de l' executiva federal del Maresme, Regidor de Benestar Social y cap d’àrea econòmica en el Consell Comarcal del Maresme.

Xavier Sandoval Carrillo