La
reforma de la llei orgànica 2/2010 de 3 de març de salut sexual i
reproductiva arriba a debat al Congrés
gràcies al Partit dels Socialistes
que va registrar
el passat dijous un proposició no de llei, que demana la retirada
del avantprojecte
de llei.
Els socialistes han presentat també la demanda de vot secret per així intentar recaptar el recolzament dels diputats del PP crítics amb aquesta reforma.
Els socialistes han presentat també la demanda de vot secret per així intentar recaptar el recolzament dels diputats del PP crítics amb aquesta reforma.
La
llei actual, que va substituir la llei que a l’any 1985, va ser
aprovada amb un ampli consens social, amb el recolzament de la
majoria dels grups parlamentaris i amb el suport de nombrosos
professionals de la medicina i la bioètica va suposar un
avenç en la protecció de les dones i dels i les professionals.
El
projecte de llei que planteja el Govern del PP representaria un
extraordinari retrocés
normatiu, social i ideològic i tornaria a situar les dones en la
clandestinitat
propiciant
la reproducció obligada i penalitzaria a les dones pel fet de ser-ho
.
La
modificació de la llei deixarà fora de l’avortament legal a més
de 100.000 dones i dividirà a
les
dones d’aquest pais en dos grups:
- Les que podran pagar un viatge a Londres per avortar de forma lliure i legal i amb unes garanties sanitàries.
- I les dones sense recursos que es veuran abocades a la clandestinitat, a la desprotecció jurídica i al desemparament sanitari, amb el greu perill que això implica per a la seva vida.
És
una llei classista
perquè
no persegueix el fet, sinó les circumstàncies econòmiques de les
dones, ens fa retornar 30 anys enrere en quant a la millora dels
drets de les dones. Està basada en una ideologia i moral de extrema
dreta i ultra catòlica, prova d’això són les moltes veus que
dintre del mateix PP es manifesten contraries a la seva aprovació.
Té per objectiu invisibilitzar l’aparell reproductiu femení i el
cos de la dona i separa la fecundació de la resta de processos
necessaris que han de succeir perquè és generi un fetus.
El
ministre Gallardón ens tracta, a les dones, com a ciutadanes
incapacitades a l’hora de decidir sobre el nostre dret de ser
mares, a saber com i quan volem ser-ho. L’Estat valora el fet
d’avortar com un caprici i no com el dret d’una dona a decidir
sobre el seu cos.
Senyors del PP l’avortament no és un caprici,
quan una dona decideix passar el trauma físic i psíquic
que suposa avortar ho fa amb plena consciencia del que fa i,
afortunadament ara amb garanties legals i sanitàries. Una dona quan
pren una decisió així no es tira enrere i vostès amb la reforma de la
Llei l’única cosa que aconseguiran és
posar en perill la vida de milers de ciutadanes espanyoles avocades a
practicar l’avortament en condicions insegures i patir un calvari
burocràtic per poder accedir a les poques opcions que ofertarà la
sanitat pública.
En
referència a les menors, l’actual avantprojecte, eleva l’edat
de consentiment sexual dels 13 als 16 i seguiran necessitant el
permís patern per l’IVE (interrupció voluntària de l’embaràs).
En aquest cas, les joves que tinguin el suport familiar podran
sentir-se recolzades, però les més desprotegides (les que pateixen
maltractament, violència familiar, problemes de desestructuració
social, etc.) ho faran en la clandestinitat, sense garanties legals i
en condicions de risc.
Per
acabar vull donar les gràcies a totes aquelles persones que han
lluitat i ho continuaran fent per
la no aprovació d’aquesta Llei.
Sobretot a aquelles persones que ja van mobilitzar-se fa dècades per aconseguir aquest dret i que ara han de acompanyar a les seves filles i nétes en la defensa dels seus drets teixint xarxes de solidaritat i respecte mutu.
Sobretot a aquelles persones que ja van mobilitzar-se fa dècades per aconseguir aquest dret i que ara han de acompanyar a les seves filles i nétes en la defensa dels seus drets teixint xarxes de solidaritat i respecte mutu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada