La revolució de la gent normal

Aquest títol que podria ser el d’una cançó dels Manel, crec que sintetitza força bé la oportunitat que tenim al davant la societat catalana, espanyola i europea, d’encarar els propers anys de recuperació anímica i econòmica dels ciutadans.

En quasi dos anys al capdavant de l’agrupació socialista de Cabrera de Mar, he mantingut nombroses converses amb gent normal, de ideologia generalista o no gaire definida que es troba emprenyada amb la classe política i amb nul·la esperança de recuperar la confiança en ella. Resulta especialment dura la crítica cap al bipartidisme PP-PSOE. En canvi, altra gent de posicions ideològiques més extremes, en el sentit que es vulgui, sí que participa activament en pro dels ideals que defensen.

És especialment preocupant veure com actualment estan en creixement agrupacions polítiques de ideologia extremista (tant en l’àmbit nacional català o espanyol) o  agrupacions municipals de tipus veïnal que s’aprofiten de la mala imatge de la política per obtenir la seva quota de participació, precisament, política. 

Un altre factor preocupant és la política “splash” que genera opinió reaccionaria, normalment emotiva i amplificada, davant un fet contrari als seus plantejaments, sense opció de debat seriós. En aquest sentit, les xarxes socials tenen un paper fonamental.  

Els partits que més estan patint aquest desgast polític són precisament els anomenats “de govern” o de ideologia tradicionalment més central. Potser el PSC-PSOE sigui l’exponent màxim d’aquest fet, però d’altres com el PP o CIU en comencen a patir el seu efecte.

És curiós com aquests dos últims, tot i mantenir un discurs força extrem sobre el debat nacional els últims anys, poden veure com formacions encara més extremes, cada dia els hi prenen simpatitzants. I és que cap als extrems sempre hi és pot anar doncs tendeixen a l’infinit (matemàtica pura).

El ventall de nous partits de recent formació a Europa, i els que vindran, esbotzen un escenari semblant a la política grega, amb el referent d'ingovernabilitat que això suposa. Cal, en aquest punt, recordar el bipartidisme centenari que gaudeix la màxima potencia mundial, els EUA.       

Així doncs, és important que la gent normal ens conscienciem de la necessitat de recuperar l’esperit de societat exigent amb els representants polítics però també seriosa, dialogant i sobretot participativa dels tres poders, executiu, legislatiu i judicial, que garanteixen la cohesió i protecció social necessaris i que tant de sacrifici van requerir pels nostres pares i avis.

Apel·lo a la revolució de la gent normal com els meus veïns, els meus amics o com vostè mateix per a que podem minimitzar l’impacte d’aquestes altres petites i sorolloses revolucions que, segur, no comportaran més que desgast, frustració i sobretot, temps perdut. El nostre temps perdut.

Daniel Meroño