L’ajuntament de
Cabrera de Mar té previst el tancament d’una de les dues escoles bressol que hi
ha al poble, concretament la més propera al centre del poble. La decisió ve
argumentada per l’equip de govern per la necessitat de transformar el centre en
un casal d’avis, per causes essencialment econòmiques.
Segons les
previsions demogràfiques a Cabrera pels propers anys i donat el descens de
matriculacions dels últims anys de nens residents al poble, el servei es declara
deficitari a curt termini, es traslladen els nens de Cabrera a l’altre escola
bressol (que necessitarà també d’una remodelació- ampliació) i els nens
d’altres pobles han de retornar als seus municipis
Lo pitjor del cas
és que la mesura plantejada resulta provisional doncs hi ha previsió de situar
definitivament els avis en un edifici emblemàtic que cal restaurar de la vila. Tot
plegat, un autèntic desgavell. El estalvi en un servei deficitari que, els
pares de l’escola ja s’han encarregat de demostrar que no és tant, i l’estalvi
en el lloguer del casal d’avis, no sembla justificar tot aquest dispendi en
remodelacions i obres provisionals.
Així doncs, des de
el ple municipal del 14 de novembre, en la que una representació dels pares i
mares de l’escola bressol del Castellet van fer una cassolada de protesta, el PSC ha declarat el nostre recolzament a
aquests nens, siguin o no del poble.
Al PSC de Cabrera pensem
que el govern s’equivoca. Pensem el
govern aprofita el moment de crisi actual, en el que moltes famílies no es
poden permetre pagar la llar d’infants i han de recórrer als avis, per suprimir
places escolars.
En primer lloc, si
als 300.000€ que suposarà la reforma de les dues escoles bressol (remodelació del
Castellet com a espai per a la Gent Gran i ampliació de la Marinada) li sumem
el cost d’oportunitat de perdre uns 160.000€ en subvencions de
la Diputació de Barcelona (400€ per plaça), resulta que els cabrerencs i cabrerenques disposem d’un bon coixí per renegociar el lloguer d’un local per a
la nostra Gent Gran. I vull dir cabrerencs, per fer notar que els ciutadans
disposem d’un pressupost que no té perquè ser el mateix que el del nostre
ajuntament.
En aquest cas, com en tants altres, l’equip de govern,
prioritza quadrar els seus pressupostos a possibilitar un servei tan essencial
con és l’educació d’un nadó.
En quant a si són
de Cabrera o no, és una discussió ridícula. On és el límit? Estar empadronat?
Pagar l’IBI? Conec moltes famílies que, tot i dormir fora del poble, porten als
seus fills al Castellet i al Sant Feliu, fan extraescolars al poble, venen a
les festes i fires del poble, etc. Són menys cabrerencs que qui només pernocta
al municipi 15 dies l’any però està empadronat? El límit el posa l’alcalde?
Això és iniciar un conflicte entre veïns i, com a socialistes, pensem que les
persones estan per sobre de tot.
Daniel Meroño
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada