Justícia universal

El govern del Partit Popular continua amb la política de retallades de drets i llibertats que afecta a tots els aspectes de la vida personal i de la societat. A les retallades en educació, sanitat i serveis socials, la contrarreforma de l'avortament i la pujada indiscriminada dels impostos i dels preus que més afecten als aturats, als treballadors i a la classe mitja, la setmana passada li va tocar al principi de justícia universal, que permet que els tribunals espanyols, concretament l'Audiencia Nacional, puguin investigar crims contra la humanitat comesos en qualsevol pais del món. Un cop més, es tracta d'un retrocés que no ens vol portar a la situació anterior al govern Zapatero, és a dir, als vuit lamentables anys del govern Aznar, sino que en vol situar abans de la Transició.

Malgrat el rebuig a aquesta mesura, crec que també hauríem de reflexionar sobre dos aspectes concrets de la justícia universal. El primer d'ells és que no hauria de ser patrimoni o principi d'un únic estat, sino que s'hauria d'impulsar l'efectivitat de la Cort Penal Internacional de La Haia i ampliar les seves competències. Seria magnífic que per aquest tribunal comencessin a desfilar governants (alguns d'ells molt democràtics), cabdills, senyors de guerra i mafiosos en general que han provocat les massacres i les crisis humanitàries més terribles des de la finalització de la Segona Guerra Mundial. Està molt bé jutjar a dictadors africans i salvapàtries serbis, però tots som conscients que això únicament pot ser un principi perquè els responsables últims de les grans tragèdies de la segona meitat del segle XX i principis del segle XXI no seuran mai a la banqueta dels acusats. Tots aquests assesins jutjats a La Haia són culpables, sense cap mena de dubte, però també són simplement els sicaris d'aquells que van provocar les guerres, les van alimentar i es van enriquir a costa de la mort d'inocents. Hi ha moltes «armes de destrucció massiva» que no s'han trobat mai, perquè mai van existir; però els inventors de la mentida continuen lliures i rebent homenatges, i el més proper inclús intenta donar lliçons de democràcia i d'història.

Sense una Cort Penal Internacional que sigui realment efectiva i que tingui a la seva disposició els mitjans per acusar, detenir i jutjar als responsables de guerres i genocidis, la justícia universal serà un ideal difícil d'assolir.

La segona reflexió es centra en el fet de l'exercici de la justícia universal per part del sistema judicial espanyol. Es molt lloable que el nostre ordenament jurídic contempli aquest principi però ¿tenim un sistema jurídic preparat per emprendre aquesta tasca? I, el que és més important, ¿podem confiar en el sistema judicial espanyol, en jutges i fiscals, per tal d'investigar i portar a judici a (presumptes) genocides internacionals? Com a pais, ¿hem demostrat que tenim un sistema judicial independent que arriba al fons dels delictes quan es tracta de temes delicats o estan implicades persones importants? Crec sincerament que la resposta a aquestes preguntes és un no rotund, malgrat els esforços lloables, però individuals, d'alguns magistrats.

I podríem començar per aplicar-nos aquests principis i investigar els crims del franquisme, començant per l'anul.lació de les sentències dels tribunals d'excepció, militars i civils, que van portar a la presó i a la mort a tantes persones pel simple fet de no pensar el mateix que els vencedors; i continuar per la localització i exhumació de tantes fosses comunes i retornar les restes dels repressaliats a les seves famílies per tancar definitivament les ferides de la guerra civil. ¿O deixarem que siguin els jutges d'un altre pais els que emprenguin aquesta tasca d'investigació i de fixació de responsabilitats?

Mentre el sistema judicial espanyol no sigui just i realment igual per a tothom, la justícia universal serà un ideal irrealitzable.