Recordo el dia que em van dir d'anar a Algèria per un projecte d'una nova línia ferroviària d'alta velocitat entre la frontera marroquina i Oran. Em van explicar que potser em posarien un guardaespatlles militar tipus Equipo A, doncs aquella zona del país té molt de contraban, amb bandes violentes enfrontades. Això sense comptar la certa reticència dels musulmans més radicals als occidentals.
Tot això provoca unes condicions de contorn molt allunyades, afortunadament, de les que tenim a Catalunya. Allunyades mentalment perquè literalment, aquesta distància és de dues hores exactes en avió. Resulta increïble quan aterres a Oran i el taxi travessa la zona del Tell, el canvi tan gran d'escenari que pots experimentar.
El canvi és molt negatiu. Tot i que efectivament el país presenta un creixement del PIB anual del 6%, aquest creixement està promogut principalment per les inversions públiques en forma de noves infraestructures, urbanitzacions vàries, nous subministres energètics, etc. La base social, però, és molt pobre.
Sobta pensar com les línies ferroviàries regionals de la època colonialista francesa dels anys 60 estan quasi totes abandonades i espoliades. I des d'aquesta desoladora base, ara el govern es planteja construir línies d'alta velocitat.
L'estat és molt ric, principalment pels impostos provinents de les explotacions petroleres, però la gent és molt pobre. L'actual govern, molt condicionat pels poders islamistes, com actualment la majoria dels països del nord d'Africa, restringeix el creixement econòmic de la població en forma de normativa molt restrictiva pel que fa a la llibertat de consum.
Sembla ser que no gaires anys enrere això no era així. La ciutat on jo pernoctava, Tlencem, fa uns 10 anys tenia pubs i discoteques que ajudaven a promoure la imatge turística de la ciutat. Actualment, declarada capital musulmana del país, prohibeix no només els locals nocturns sinó també la beguda amb alcohol a qualsevol racó de la ciutat.
Aquestes restriccions de consum són francament poca cosa comparades amb les traves a les llibertats personals que he pogut observar, en especial, a les dones. Ja sé que és un debat recurrent. Jo respecto la llibertat de religió sempre i quan no vulneri els drets humans universals.
Recordo que vam treballar un dissabte i havíem de visitar vàries “finques” agrícoles. Els dissabtes, festius, els homes es reuneixen en locals per conversar mentre les dones treballen a la granja, s’ocupen de la casa i cuiden dels fills, que no són pocs.
En arribar a les portes de les finques, el xofer es parava a la porta i em deia que hi anés jo sol. Un home no podia entrar a la finca sinó havia estat convidat per l’amo i no volia que els marits ens trobessin allà quan tornessin del bar. No cal que digui que les dones sortien corrents quan els dirigia la paraula.
Cal denunciar l’esclavisme en el que es troben moltes dones al món, sense excuses de respecte a les tradicions.
El baix nivell de vida i els baixos preus en certs productes bàsics fa que també hi hagi un greu problema de contraban amb els dos veïns, el Marroc i Tunísia. Recordo cues de 4 hores per posar benzina prop de la frontera, repostatges racionats i molts controls militars per part del govern argelià. El preu del gasoil, 2 euros per omplir el dipòsit.
És difícil explicar-se com és que tenim el Tercer Món a només dues hores d’avió. Sembla mentida però és així.
És difícil explicar-se com és que tenim el Tercer Món a només dues hores d’avió. Sembla mentida però és així.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada