L'aigua: un Dret Universal

L’aigua tal i com ja esmenten diversos documents d’àmbit internacional cal entendre-la no només com un recurs natural sinó com un dret, un dret derivat de la declaració universal dels drets humans i que en el nostre ordenament jurídic restaria inclòs com un dret derivat del dret fonamental a la vida (art. 15 de la CE). És evident que sens aigua no hi ha dret a la vida possible.

Aquesta concepció de l’aigua com un dret universal per tothom ha de tenir implicacions i conseqüències, que cal desgranar en cada apartat del cicle integral de l'aigua:

-Dret universal a l’accés a l’aigua per a ús domèstic. La qual cosa implica la necessitat que existeixi o d’una tarificació social dirigida a aquelles persones que per manca de recursos no poder fer front a la tarifa estàndar o d’una política d’ajuts des de serveis socials per fer front a la factura de l’aigua. En front d’aquestes dues opcions, seria preferible la tarificació social, per tractar-se d’un concepte més solidari i menys assistencial.

-Dret universal al sanejament. Es responsabilitat pública i ciutadana la cura de les aigües grises i evitar la contaminació de les aigües netes en qualsevol dels seus estadis. És per això que en la tarificació per disposar d’aigua neta (i de boca) cal també incloure el cost del seu sanejament. La ciutadania té el deure de no embrutar, i els poder públics la responsabilitat de fer efectiu aquest deure en qualsevol dels usos de l’aigua: agrícola industrial o urbà.

 -Dret a la informació respecte el cicle integral de l’aigua. Diversos estudis europeus afirmen que en matèria d’informació i transparència Espanya es troba a la cua d’Europa. En una matèria tan sensible com l’aigua no pot ser que la única via d’informació regular entre el titular del bé públic aigua i el ciutadà sigui la factura, i aquesta informació és realitza a través d’un tercer, el gestor del servei, de manera que no existeix una relació directa entre Administrador i Administrat.

Són moltes les diferents possibilitats a obrir en aquest aspecte per tal de fer més transparent el cicle integral de l’aigua per part del ciutadà i adequar-la al tractament de dret i no de servei:

a) Canviar el tractament de la relació amb el ciutadà en la factura: passar d’una relació client (ciutadà)- proveïdor (empresa suministradora) a una relació ciutadà-administració (que en funció de la temàtica s’expressa a través d’un gestor (empresa suministradora) o directament a través de l’administració). a “administrat”.

b) Incloure a la factura amb periodicitat a determinar díptics informatius sobre els diferents conceptes de la tarificació i el cicle integral de l’aigua emesos pel titular del bé public, no només del gestor.

c) Incloure a la factura la imatge coorporativa del titular del bé públic.

d) Sustituir els “serveis d’atenció al client” per “OAC” Oficines d’atenció al ciutadà”.

e) Impulsar un entorn d’informació-comunicació a través de les TIC entre ciutadania i administració i empresa suministradora, superant el concepte de la factura digital i creant la “OAC-virtual”.