Sistema escolar i sistema educatiu

Durant les darreres setmanes s’han reproduit un cop més els incidents racistes en els camps de futbol i una vegada més s’han alçat les veus que demanen que l’escola s’impliqui més en l’educació en la diversitat per tal d’evitar la proliferació d’aquestes actituds. Sembla com si l’escola i el sistema escolar fossin els únics responsables de la formació en valors i coneixement d’infants i joves. La nostra societat ha delegat en l’escola una responsabilitat que supera àmpliament tant els objectius com els recursos del sistema escolar. Ara encara més per culpa de les retallades i reformes insensates del PP i de Convergència, però tampoc en la situación anterior podía assumir totes les obligacions que hem anat llençant sobre els mestres i la institució.

A Espanya i a Catalunya existeix una confusió en la población i les administracions entre els sistema escolar i el sistema educatiu. Com explica molt bé el profesor Xavier Melgarejo en el seu llibre Gracias Finlandia (Barcelona, Plataforma Editorial, 2013), el sistema escolar és un subsistema del sistema educatiu, que està format per tres engranatges que s’han de moure de manera solidària: els sitema escolar, el sistema familiar i el sistema socio-cultural. Si alguna d’aquestes rodes no es mou en la dirección correcta, el sistema educatiu pateix. La societat no pot delegar tota la responsabilitat educativa en l’escola, mentre les famílies abdiquen del seu paper educar i el sistema socio-cultural transmet valors completament contràries a tot el que exigim a l’escola.

Xavier Melgarejo al programa Singulars de TV3

Amb un exemple es pot veure clarament aquest contrasentit: exigim que l’escola ensenyi una llengua estrangera als nostres fills i filles, principalment l’anglès. Però no facilitem aquest aprenentatge amb una reducció del doblatge de pel.lícules i sèries de televisió, que facilitarien la comprensió oral del’anglès i potenciarien la capacitat lectora, perquè tots (o molts) ens hauriem d’esforçar per llegir els subtítols. En aquest aspecte el sistema escolar té una missió que aparentment compta amb el recolzament de la societat i de les famílies però que en realitat troba molts entrebancs per la resistència a canviar certs hàbits que podrien facilitar l’aprenentatge d’una llengüa estrangera.

Aquesta dissonància entre escola, famílies i societat és una de les causes profundes dels resultats mediocres d’Espanya als informes PISA i l’harmonia entre aquests tres elements és un dels elements claus de l’èxit de països com Finlàndia. Fins que no siguem una mica més finlandesos en aquest aspecto no millorarem els resultats educatius dels nostres joves. Les reformes, que ja són excessives (7 lleis d’educació en poc més de 30 anys), no tindran cap mena d’efecte positiu i si no com les del ministre Wert, tornarem als anys setanta del segle passat.

S’ha d’invertir més en el sistema educatiu en el seu conjunt: en l’escola, però també en la protección a la familia i a l’extensió de la cultura. D’aquesta manera no gastem sinó que invertim en el futur i en una millor formació de les properes generacions.