Abdicació

Fa uns minuts ha saltat la notícia de l'abdicaió del rei Juan Carlos I. Un fet previsible pels problemes de salut del monarca i necessari davant de la situació de crisi política, social i institucional que viu Espanya des de més d'una dècada i l'inici de la qual jo situaria no en el principi de la crisi financera internacional, sinó en el moviment en contra de la intervenció d'Espanya a la segona guerra d'Irak durant el govern Aznar.

Des del meu punt de vista, la situació actual necessita de sàvia nova i de noves cares per afrontar una segona transició, on el rei Juan Carlos va jugar un paper fonamental i que ara podrà desenvolupar el seu successor. Calia renovar la institució del Cap d'Estat, de la mateixa manera que és necessari renovar el lideratge dels principals partits polítics i afrontar reformes necessàries amb un esperit de consens i alçada de mires, abandonant el tacticisme partidista a curt plaç. S'hauria de plantejar una reforma en profunditat de la constitució que abordi el debat territorial i en especial l'encaix entre Catalunya i Espanya, per tal de superar el debat soberanista actual i avançar cap a un model plenament federal, que no és únicament beneficiós per Catalunya, sinó per a totes les comunitats autònomes, que podrien redimensionar les seves competències i, si volen o ho creuen oportú, retornar algunes competències a l'estat.

L'abdicació obre una sèrie d'espectatives que caldrà explorar i aprofitar per establir els fonaments dels propers trenta o quaranta anys.

Per altra banda, després de totes les crítiques que hem llençat contra Pere Navarro, crec que ara ha arribat el moment de reconèixer que tenia raó quan va plantejar la necessitat de l'abdicació del rei per tal de renovar la institució i permetre que una persona més jove afronti aquest moment tan delicat.

I la Tercera República? Haurà d'esperar una mica. Al final del franquisme es deia que Juan Carlos seria "el breve" i ha tingut un regnat llarg. Espero que Felipe sigui "el último".