Apocalipsi comercial

L'any 1995 va començar el procès d'implantació de l'empresa Value Retail a La Roca del Vallès. El seu projecte consistia en la creació d'un centre comercial obert amb arquitectura típica de la zona mediterrània i especialitzat en la venda de restes d'stock i de temperades anteriors. Un concepte que no era gaire conegut i que quan vàrem preguntar si es dedicarien a vendre roba barata ens van contestar: «Roba rebaixada, el que no vol dir barata». Va ser una feina complicada que requeria el desenvolupament d'un pla parcial molt gran i que va comptar amb tots els entrebancs possibles plantejats per Convergència i Unió i els seus adlàters: oposició frontal del Departament de Comerç, amb un conseller que ens va rebre a l'alcalde i a mi en una escena més digna d'«El Padrino» que d'un representant de la Generalitat de Catalunya; querelles presentades pel grup municipal de CiU a La Roca, que vam haver de patir durant bastant anys fins que van quedar arxivades; i catastrofisme per part de les associacions de botiguers, en especial per la Confederació de Comerç de Catalunya.

L'establiment d'aquest centre comercial representaria la fi del comerç català. Les ciutats quedarien desertes, Granollers i Mataró no tornarien a tener mai més una botiga oberta i el Passeig de Gràcia de Barcelona es transformaria en un trist carrer de barri marginal. Value Retail era l'anticrist i La Roca Village els quatre genets de l'Apocalipsi (comercial). Gairebé vint anys després de l'inici del projecte cap d'aquests auguris ha demostrat la seva veracitat. El Passeig de Gràcia encara és un dels carrers comercials més importants del món, no sembla que Mataró hagi perdut res del seu atractiu comercial i per Granollers l'aparició d'aquest centre va sevir com a revulsiu per tal de donar un salt endavant en el seu comerç amb l'aparició de Gran Centre com a associació de les botigues granollerines que han dinamitzat la vida comercial de la capital del Vallès Oriental amb bones iniciatives, recolzades per l'Ajuntament, que durant la major part d'aquests anys ha estat governat pel PSC.

Aquest estiu s'inaugurarà la segona ampliació d'aquest centre comercial, que pràcticament doblarà la seva extensió i generarà al voltant de 450 llocs de treballs entre fixes i temporals. Una inversió molt necessària en els temps de crisi que vivim. A més, això coincideix amb la declaració d'una part del municipi de La Roca del Vallès com a municipi turístic, precisament perquè La Roca Village és un dels principals atractius turístics de Catalunya amb més de 3 milions de visitants a l'any, superat únicament per la Sagrada Família.

Aquest fet torna a coincidir amb l'aparició de la Confederació de Comerç de Catalunya com a portaveu del catastrofisme comercial i aquests darrers dies he tornat a llegir a la premsa i sentir a la ràdio i a la televisió els mateixos arguments apocalíptics de l'any 1995, que un cop més quedaran desmentits per la realitat perquè no es tracta de previsions errònies sinó directament de mentides interessades d'un grup de pressió més interessat en evitar la competència que en aprofitar-la per dinamitzar, renovar, fomentar i modernitzar el comerç tradicional i de proximitat. ¿On ha estat i on és la Confederació de Comerç de Catalunya quan es tracta d'ajudar al petit comerç de La Roca que no ha tingut prou visió per tal de captar una part d'aquests tres milions de visitants? ¿On ha estat la CCC en la dinamització de les àrees comercials de La Roca, Granollers, Mataró, Cardedeu...?

Però aquestes no són les úniques preguntes sense resposta: ¿per què la Generalitat de Catalunya ha presentat un recurs contra la declaració de La Roca com a municipi turístic, la qual cosa ha posat en risc l'ampliació d'aquest centre comercial i la creació de 450 llocs de treball? ¿Per què l'Ajuntament de La Roca, governat per CiU (aliat amb PP i ERC) han retrassat durant més de quatre anys l'expedient urbanístic per tal d'autoritzar aquest ampliació?

La resposta sembla bastant evident: CiU ha jugat sempre al despiste amb la política comercial per tal de no perdre al «botiguer», però al mateix temps ha autoritzat totes les grans superfícies que existeixen a Catalunya i no ha fet res per ajudar a aquest «botiguer» a modernitzar-se i a aprofitar les oportunitats que se li poden presentar. Amb una mà predica l'apocalipsi però amb l'altra ha contribuit a despoblar comercialment els pobles i les ciutats de Catalunya amb polítiques que no han afavorit al «botiguer» sinó als grups de pressió com la CCC, possant el risc la creació i el manteniment de llocs de treball.